divendres, 16 de gener del 2009

Torne al bloc, lisiat però torne!!

Be, després d'un temps sense escriure (es normal que no escriga, però tant...) Rosella m'ha animat a tornar a escriure i torne al bloc a contar alguna que altra coseta que m'ha passat.
Per als que no ho sapiau el dia 28 de desembre, dia dels inocents, em vaig arrear una castanya de por amb la meua bici nova. Realment he de donar gràcies perque no m'ha passat res greu del tot, després de vorer el casco partit i amb pedres incrustades tremole i em done conter de que podia haver sigut molt pijor. Les conseqüencies van ser rotura de clavicula esquerra, un colp prou gran en la cadera, la cama amb altre colp fort i ferides lleus varies. Gràcies a uns ecuatorianets que passaven per aquell camí vam poder cridar per a que vingueren a per mi i anar a Alcoi (després de 2 hores i mitja baix d'un pi). Allí després de altres 2 hores i mitja en la sala d'espera, total només estava fet pols i no corria pressa, em van atendre i em van confirmar el que ja em temia. Ací vos fique una radiografia que he trovat i es exactament igual que la meua.



Huí es divendres i d'ací dos dies farà ja tres setmanes que m'ho vaig fer, fins el 30 de gener no tinc cita amb el traumatoleg. M'han dit de tot, des de gent que a les 3 setmanes ja estava be, fins gent que va estar varios mesos mal, tot depen de la persona. Duc un vendatge en 8 que es diu que m'agarra els muscles i que, també s'ha de dir, es molt incomode i em fa mal d'esquena. Be, aniré contant poc a poc com va la cosa perque ara en poc de temps estic cansat i no puc escriure molt.



Lo pijor d'açò es que m'ha pillat en mala època (mai pilla en una bona), m'ha cagat gran part del nadal, venen examens, no puc donar classes de dolçaina, ni jugar a futbol 7, ni a futbet, ni fer natació ni banyarme tocant en l'entrà de Bocairent... cardaors no s'enfadeu però es una costum com qualsevol altra (sabeu que vos tinc molta estima i ho dic per simple tradició!!).

Volia donar les gràcies a la gent que fa que la recuperació i les hores sense vorer el carrer es faça un poc més agradable, a la gent que m'ha fet la visita com Rafelito, Xus, Laura, Pusa, Ana, Mendi, Carlos... i en especial als meus pares, la meua germana i Laia que.. fan que poc a poc estiga millor i veja les coses d'altra manera.

Em despedisc amb un video dedicat a tots els culés que m'ha ensenyat Rafelito i que m'ha alegrat alguns moments del repós, realment es molt bo!!



Com estic amb ganes també canvie la cançò del bloc i fique un tango de Carlos Gardel titulat "Por una cabeza" que últimament està molt de moda per l'anunci d'un automòbil. La cançò li la dedique a Laia, que se que li encanta i que.. s'ho mereix tot, moltes gràcies per ajudarme tant bixet!!

Fins prompte!!

2 comentaris:

Rosella ha dit...

ximo, ànim que et veig molt enfonsat!

a vore si quan estigues bé ens fem una cerveseta o un afenet que tinc ganes de vore't i que em contes com et va la vida!

vinga, cuida't molt i fes cas al metge.

Rosella

Clara ha dit...

Hola Ximet!! M'alegre de vore que has tornat per estos mons, que ja feia temps que no te se veia el pel (inclús abans de "tirar-te" de la bicicleta).
Espere que no et quede massa temps d'estar lissiat; però de tota manera fes cas dels metges, que una lesió mal curada porta molts problemes.
Saluts i besets. Cuidat molt!!