dimarts, 25 de març de 2008

Musical Apolo


Ja em tornat després de les falles i dels primers dies de vacances de pasqua. Senc no haver pogut actualitzar abans però no he tingut massa temps, ademés.. quasi millor, perque heu pogut gaudir de Signum durant 2 setmanes!!

L'enquesta ha decidit que siga aquest pasdoble (amb 10 vots) el que sone aquesta setmana, encara que ha estat a 1 vot de "Als Llaneros Dianers" i un poc més distanciat, encara que no massa, de Al Abed Alkasar (amb 6 vots).

Be, després de buscar informació de Musical Apolo i no trovar.. soles em pogut saber que va dedicat al "Centro Instructivo Musical Apolo" D'Alcoi, fundat al 1875 i on el mestre Amando es va iniciar. Per a ficar informació he decidit ficarla d'Amando Blanquer, un dels compositors que més ha donat a la música festera i el qual es mereix un gran homenatge.

Amando Blanquer i Ponsoda (Alcoi, 5 de febrer de 1935 – València, 7 de juliol de 2005) compositor i pedagog musical valencià.
Va nàixer al si d'una família humil. D'infant va patir una llarga malaltia, el que unit a les penalitats de la guerra i la postguerra van fer d'ell un infant introvertit que va canalitzar les seues aficions cap a la lectura i la música. Va formar part de la Banda Primitiva d'Alcoi com a trompista, i, ateses les seues dots va atraure l'atenció de diversos benefactors particulars i institucionals que van ajudar-lo en la seua carrera musical.

Va estudiar al Conservatori de València, amb Miquel Asins Arbó i Manuel Palau. La seua primera obra en ser estrenada és la Suite Blanca, de 1956. Després va traslladar-se a París, on va estudiar amb Olivier Messiaen. També va estudiar a Roma amb Goffredo Petrassi.

La seua dedicació a l'ensenyament, per la seua vinculació al Conservatori de València, on va ocupar les càtedres de contrapunt i composició, així com la direcció (1971-76), i al món de les Bandes de Música, són trets destacables de la seua carrera. La devoció als conjunts de vent és evident en la seua obra, havent deixat un nombre important de composicions tant per a Banda com per a conjunts més reduïts d'instruments de vent.

La seua obra abasta tot tipus de gèneres i ha gaudit d'una rellevant difusió tant al País Valencià com a la resta d'Espanya i a l'estranger.

Entre altres reconeixements va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, la Medalla de les Belles Arts i Premi Nacional de Música i el Premi Internacional de Unicef.


I ací teniu un video de l'Unió Musical de Monserrat interpretant "Aleluya" al Palau de la Música de València. Cal dir per als que no ho saben que aquesta es la primera marxa cristiana que es va fer, ahí un dels motius que fan al mestre Blanquer tan gran.

1 comentari:

Rosella ha dit...

Els meus iaios paterns són alcoians i estan enamorats de "Tardes de Abril" d'Amando Blanquer...
felicitats per les 1000 visites!