dilluns, 7 d’abril de 2008

Zaphirus


Ja era hora!! després d'unes quantes setmanes de "Música fins Sant Jordi" per fi li toca el torn a Francisco. Zaphirus ha estat guanyadora amb 15 vots front a Creu d'Arsuf de Jose Rafael i Tabal i Saragüells que han conseguit 9 i 8 vots respectivament, un poc més allunyada es trova Picadilly circus del mestre Egea amb 3 vots.

Qué dir de Francisco... m'alegra molt escriurer aquesta entrada ja que és un gran amic i com a compositor els resultats estan a la vista de tots. Qui no ha sentit mai Creu Daurà??? eixa ha sigut la marxa que ha catapultat a Francisco i ha fet que huí en dia estigues en qualsevol entrà i senques Creu Daura una i altra volta, Al Mellat, Xamarcai, Puche, Benataire, Aralk, son soles una mostra del gran repertori que poseix Valor.

Zaphirus, al igual que Signum fa 2 setmanes, va ser composada per a l'alferecia de Ricardo Pons amb els Alcodianos l'any 2007 i va ser estrenada al Teatre dels Salesians per la banda de Penaguila. La marxa va acompanyar Anabel, la dona de Ricardo, el dia de l'entrà i el nom "Zaphirus" es deu al color dels seus ulls, un blau molt intens.
La característica que la va fer "diferent" a la resta va ser la inclussió de un cor femení, que la dota de molta força i li dona un color molt diferent a la resta. Ademés de dolçaina incorpora també la Tarota, un instrument amb un so més greu que la dolçaina i que havia format part de molt poques peçes, podem recordar Tempora Belli com una de les quals a format part.

Ací incluisc un poc d'informació de la peça.

Para mejor asimilar el motivo de todos estos elementos en su conjunto, debemos transportar nuestra imaginación a tiempos muy remotos. Nos hallamos a mediados del Siglo XV, en plena Reconquista llevada a cabo por los Reyes Católicos, con el fin de liberar a todos los Reinos de España, de la opresión de los moros, que poco a poco se iban adueñando de ella. En un lejano reino, el dueño y señor, hizo un llamamiento a sus vasallos, con el fin de exortarles a combatir y hacer frente a los ejércitos sarracenos . Todos se hicieron eco de su ruego y cual si fuera una sola persona, se concentraron a las puertas del castillo, con un solo fin, combatir al lado de su Señor. Cuando todo estuvo dispuesto, cual no fue la sorpresa de todo el ejército, cuando vió aparecer al Rey, acompañado de su esposa, cuyo único fin era despedir y alentar tanto a su esposo, el Rey, como a sus súbditos. El ejército, al contemplar por primera vez a su Reina y Señora, se postraron de rodillas, admirados por tanta belleza, ojos radiantes y bellos como dos Zafiros, al tiempo que exclamaron : “ Oh Magna Dómina “ Oh Gran Señora, con tu presencia,nos das fuerzas para conseguir la victoria, sed siempre nuestra alma y guia. Del éxito o del fracaso de la batalla, solo la Historia es testigo indiscutible.

La peça està inclosa en el cd que van traure els Alcodianos amb motiu de l'alferecia.

Els papers estan penjats a la web d'Audioart i podeu descarregarlos des d'allí, encara que vos fique un enllaç a la web on descarregar les partitures de Zaphirus directament.

Per a finalitzar l'entrada de la marxa de la setmana i aprofitant que parlem de Francisco, donar l'enhorabona tant a Francisco Valor, Unió Musical Contestana com a La Xafigà de Muro pel premi Euterpe a la millor gravació musical. ENHORABONA!!

Estigau atents al blog, aquesta setmana parlarem de Crüilla de Cors.. peça musical creada per al capità cristià d'Alcoi d'enguany.

2 comentaris:

Rosella ha dit...

ostres, esta si que m'agrada molt! A MÉS incorpora tota la meua vida musical, BANDA+COR+DOLÇAINA!!!
un beset ximo

Ade ha dit...

ximoooooooo!!!
que pasa?? veig que tu en la mateixa linea de sempre..molt molt be!
e entra i dic va vaig a disarli algo escrit...
que so pasareu be el disabte no?....ejem ejem!
vinga ja parlem! ens veiem un muackii