Marxa del Centenari - Amando Blanquer

Huí estem a 21 de març, això significa que d'ací un mes estarem tots en els nostres respectius masets sopant per a començar amb força les festes, ara si que comença el conter enrere!! Aquesta setmana tocava votar una marxa mora per a poder sentirla al bloc, la guanyadora ha sigut la Marxa del Centenari del mestre alcoià Amando Blanquer (9 vots), que ens va deixar al 2005. Amando es un dels estandarts de la música festera pel gran nombre de marxes i pasdobles que ha composat, entre els quals podem destacar la marxa cristiana "Aleluya", la primera marxa cristiana que es va composar. En aquest cas parlem de la marxa de la setmana, la Marxa del Centenari, una marxa molt emotiva per a mi ja que es la marxa que ens va acompanyar en l'entrà en 1996 quan vam ser capitans, la Unió d'Ontinyent i la Colla ens van fer vibrar amb aquesta meravella de la música festera.

La Marxa del Centenari va ser composta a València a l'any 1982. Amb motiu del I centenari de la Música Festera Alcoiana (1882-1982), que coincideix amb la composició del pasdoble Mahomet del compositor alcoià Juan Cantó Francés.

La versió que sentim es interpretada en directe per la U.M. Muro, la qual he triat per la impressionant interpretació de la mateixa, podeu comprovarho vosaltres mateixa. La resta de l'enquesta estava formada per l'Entrà dels Moros (6 vots), Yâlläba (4 vots), Starracos (3 vots), Zaid (0 vots).



Vos deixe amb l'audio de la Marxa del Centenari, amb un video de Aleluya i amb l'enquesta de marxes cristianes per a la setmana que ve.

Gaudium! - Ramon Garcia i Soler

Ja estem en la setmana fallera, això vol dir que les festes de Sant Jordi les tenim cada volta més i més prop. Demane disculpes per no haver pogut actualitzar abans però estic molt liat tocant ara en falles i em resulta complicat tindre mig horeta per a poder actualitzar el bloc. Aquesta setmana li toca al pasdoble fernos gaudir de la bona música, i dic gaudir perque realment es un goig sentir el pasdoble que ha guanyat, Gaudium! un gran pasdoble del compositor d'Atzeneta d'Albaida Ramon Garcia i Soler. Aquest pasdoble li dona nom al disc "Ja Baixa l'Aranya vol.2" ja que es la peça amb la que comença aquest cd. Ramon li la va composar a la U.M. d'Albaida en 1998 amb motiu del seu 75é aniversari, un gran regal. La gravació que sentim al bloc pertany a la Societat Musical de Banyeres de Mariola ja que va ser l'encarregada de gravar per peçes de Ramon Garcia per a la seua Monografía.

Per a la setmana que ve trovem en l'enquesta marxes mores, he decidit ficar algunes marxes més escoltades per a que tot el mon puga coneixer les marxes de l'enquesta i... si les fique totes més o menys noves hi ha gent que vota sense saber el que vota.

Sense més... esperem els vots per a poder triar la marxa de la setmana que ve. Aquest cap de setmana contiuem amb entraetes en Banyeres, es el torn dels Pirates i els Jordians, disfruteu a tope!

Diego - J.Rafael Pascual Vilaplana

Ara sí que començem de deveres Música fins Sant Jordi, per fí s'ha completat la primera enquesta i Diego, marxa cristiana de Jose Rafael Pascual Vilaplana ha sigut la guanyadora amb 7 vots d'un total de 20. Per a ser la primera enquesta ha sigut molt igualada, es va destacar Diego des del primer dia però poc a poc Signum i Tabal i saragüells han anat retallant distancies.

Ací tenim un d'informació de Diego treta del CD "Vesania" gravat recentment per la Unió Músical d'Aielo de Malferit:

"Marxa cristiana per a banda i dolçaines escrita en 2007 per José R.Pascual-Vilaplana. L'obra està basada amb un tema que esdevé omnipresent al llarg de diferents ambients harmònics i tímbrics i enmig d'un ambient religiós i festívol.
Dedicada a Diego Albero Cerdà, Capità de la Comparsa Templers "Els Blanquets" de Biar."

Be, de moment açò es tot, pense que començem Musica fins Sant Jordi amb força i espere que continue igual, vos deixe en l'enquesta uns pasdobles per a que pugau votar i sentir la setmana que ve. Fins aleshores... disfruteu de Diego, del mestre Pascual-Vilaplana.

Torna Música fins Sant Jordi

Hola a tots i a totes, ja fa temps que vaig escriure sobre la meua fractura de clavicula i ha passat ja un temps en el que m'he pogut recuperar, si no completament, en gran part. Només em queda el pas de tornar a jugar a futbol, la resta està estan superats.

I be, com ja s'acosten festes de Sant Jordi era hora de tornar al bloc a lo gran, amb Música fins Sant Jordi. La dinàmica serà la mateixa que l'any passat, es a dir, ficarem una enquesta per a que la gent trie quina marxa o pasdoble vol escoltar la setmana següent, es ficarà la marxa guanyadora i podreu vorer un poc d'informació sobre aquesta. La última setmana abans de festes es triarà la marxa que sonarà en festes entre totes les guanyadores de les setmanes anteriors. De moment començem amb l'Himne a la Festa de Banyeres de Mariola interpretat per la Societat Músical de Banyeres en el cd conmemoratiu del 25é aniversari de l'himne. Tambe tenim ja l'enquesta de la marxa cristiana que voleu que sone la setmana que ve.

En la web de la Societat Músical de Banyeres de Mariola trovareu un poc més d'informació.

Fins aleshores... voteu!!!

Torne al bloc, lisiat però torne!!

Be, després d'un temps sense escriure (es normal que no escriga, però tant...) Rosella m'ha animat a tornar a escriure i torne al bloc a contar alguna que altra coseta que m'ha passat.
Per als que no ho sapiau el dia 28 de desembre, dia dels inocents, em vaig arrear una castanya de por amb la meua bici nova. Realment he de donar gràcies perque no m'ha passat res greu del tot, després de vorer el casco partit i amb pedres incrustades tremole i em done conter de que podia haver sigut molt pijor. Les conseqüencies van ser rotura de clavicula esquerra, un colp prou gran en la cadera, la cama amb altre colp fort i ferides lleus varies. Gràcies a uns ecuatorianets que passaven per aquell camí vam poder cridar per a que vingueren a per mi i anar a Alcoi (després de 2 hores i mitja baix d'un pi). Allí després de altres 2 hores i mitja en la sala d'espera, total només estava fet pols i no corria pressa, em van atendre i em van confirmar el que ja em temia. Ací vos fique una radiografia que he trovat i es exactament igual que la meua.



Huí es divendres i d'ací dos dies farà ja tres setmanes que m'ho vaig fer, fins el 30 de gener no tinc cita amb el traumatoleg. M'han dit de tot, des de gent que a les 3 setmanes ja estava be, fins gent que va estar varios mesos mal, tot depen de la persona. Duc un vendatge en 8 que es diu que m'agarra els muscles i que, també s'ha de dir, es molt incomode i em fa mal d'esquena. Be, aniré contant poc a poc com va la cosa perque ara en poc de temps estic cansat i no puc escriure molt.



Lo pijor d'açò es que m'ha pillat en mala època (mai pilla en una bona), m'ha cagat gran part del nadal, venen examens, no puc donar classes de dolçaina, ni jugar a futbol 7, ni a futbet, ni fer natació ni banyarme tocant en l'entrà de Bocairent... cardaors no s'enfadeu però es una costum com qualsevol altra (sabeu que vos tinc molta estima i ho dic per simple tradició!!).

Volia donar les gràcies a la gent que fa que la recuperació i les hores sense vorer el carrer es faça un poc més agradable, a la gent que m'ha fet la visita com Rafelito, Xus, Laura, Pusa, Ana, Mendi, Carlos... i en especial als meus pares, la meua germana i Laia que.. fan que poc a poc estiga millor i veja les coses d'altra manera.

Em despedisc amb un video dedicat a tots els culés que m'ha ensenyat Rafelito i que m'ha alegrat alguns moments del repós, realment es molt bo!!



Com estic amb ganes també canvie la cançò del bloc i fique un tango de Carlos Gardel titulat "Por una cabeza" que últimament està molt de moda per l'anunci d'un automòbil. La cançò li la dedique a Laia, que se que li encanta i que.. s'ho mereix tot, moltes gràcies per ajudarme tant bixet!!

Fins prompte!!

Pedalejar per València???

Be, ja fa temps que no escric res al bloc, i es que els que em coneixeu sabreu de sobra que estic prou ocupat i només escric quan tinc un ratet o un tema del que tinc molt d'interés en parlar, com es aquest cas.

Huí com de costum he agarrat la bici per a anar a la facultat pel matí i a donar classes de dolçaina a Junta Central Fallera per la vesprà, i.. com es habitual he tingut que fer quiebros, slaloms, zigzag... una autèntica odisea. I es que resulta que la gent no enten massa per a que servix eixe curiós tros roig que hi ha a les voreres dels carrers, pot ser siga que a Rita se li ha ocurrit fer com en Hollywood i.. com València es tan glamurosa últimament se li ha ocurrit ficar una catifa roja per tota la ciutat... doncs NO! Senyors, senyores, ens trovem damunt d'un carril bici!!!!

La gent passa olimpicament del carril bici, es creuen sense mirar, caminen per ell, trauen als gossos i deixen que pixen i... en el mateix carril, moltes voltes hi ha gent que trau al gos nugat i la corretja del gosset creua el carril completament, cotxes, motos... tot es valid en el carril bici. Lo pijor d'aquesta gent es que la majoria de voltes es reincident i no obrin els ulls per a donarse conter del que fan. M'han passat de tot anant pel carril bici, inclús una moto que em venia de cara a arrivat a tirarme una escupinyà en tota la cara i a intentar tirarme de la bici... realment lamentable.



Es una llàstima que a les altures que estem a la gent encara li falte tanta "cultura" en eixe aspecte, deuriem pegar una miraeta en països com Holanda per a donarnos conter del respecte pels "nous" mitjos de transports urbans, que ens donen major autonomia, major vitalitat, major independencia econòmica...

Amb açò vull concienciar un poc al personal per a que realment es respecte el carril bici i es deixe circular amb tranquilitat a tota aquella gent que pensem que l'us de la bicicleta ens pot fer el dia un poc más agradable.

Un abraç a tots!

Vuelta al cole

Ja és 24 de setembre, ja 2 dies que vam tornar a la facultat, cosa que diu que teoricament ja em carregat les piles per a poder afrontar tot el curs que ens espera. Ha sigut un estiu genial, Port Aventura, Cirque du Soleil, excursionetes per la Serra... han fet que aquest estiu haja sigut memorable.
I com no els bolos, Ibi, Xixona, Ontinyent, Paterna, Catarroja, Sedaví, Bocairent, Altea, Benissa, Alboraia, Almenara, Massanassa, Cocentaina i un llarg etc, realment pense que em recarregat prou les piles.

Enguany hi han novetats al curs, i es que donaré classes de dolçaina en l'Unió Musical l'Eliana, Junta Central Fallera (enguany es el 4t any) i l'Aljub de Bocairent, així que si voleu ensenyarvos a tocarla... ja sabeu alguns llocs on poder anar.

En l'apartat musical vos fique una peça que la gent ha descubert en aquestes festes de la Reliquia i les passades de Sant Jordi, La Batalla de Inglaterra.
Tot el mon està que no "caga" amb la cançoneta.. doncs be, per a que pugau sentirla i recordar aquestos moments de festes vos la fique a l'apartat musical.

EL VIDEO DE LA SETMANA


Ja veig que no soc l'únic que li te agonia al Reggeton.

Torne al blog

Després d'unes setmanes, millor dit, d'uns mesos, torne a pillar les riendes del meu blog, que... estava un poc abandonat per falta de temps i, per qué no dirho, falta de ganes.

Però com he dit, vaig a tornar a ficar una entrà totes les setmanes per a fer-li (a la gent que entre) un poc més amena l'estança per la xarxa.

De moment, i per a celebrar la Reliquia, fique una marxa que vam tocar en el concert dels Moros Vells d'enguany, un estreno, Starracos de Carlos Pellicer. Vinga, va per Clara i Rafelito Corasón, que m'han demanat marxetes.

Un abraç i... fins la setmana que ve!

Ja fa 1 any...

Ja fa 1 any que Adrià està a casa, i alguns vos preguntareu.. i qui és Adrià??? és el meu nebodet, que va naixer el 24 de maig de l'any passat i que, com podeu comprovar, va fer un anyet el dissabte passat.



Ha sigut un any increible, la salut li ha acompanyat i això es la cosa més important per a un xiquet tan xicotet. De xicotet teniem el dubte de a qui es pareixeria, però si veeu una foto actual crec que està ben claret, no??? :)



Li vaig regalar un set de percussió (algunes coses eixen en la foto) en el que entraven uns plats, caixa, postisses, maraques, pandereta i una trompeta, ademés d'un ninot de Pocoyo i la peli de Donkey Xote.

La vesprà va estar molt be, encara que vaig arrivar un poc tard perque tenia partit a les 18h, va estar genia, una bona picaeta i per a postre la super tarta de 3 xocolates que fa la meua germaneta.. tela marinera.

Bueno.. espere que aquest anyet que ve siga tan bo com el 1r.

A l'apartat del reproductor he penjat Innuendo de Queen interpretat per la Royal Philharmonic Orquestra, espere que vos agrade.

Leucate

Després del cicle de Música fins Sant Jordi i les festes.. tot pareix que torna a la normalitat. Dic pareix perque ara comença l'època mercenaria per excelencia, encara que oficialment començava amb les festes de Bocairent.
Aquest pont vaig estar en Leucate, un poble francés que està molt propet de Perpinyà, i que es realment encantador. El viatge el vam realitzar La Colla d'Ontinyent i el Ballet Opera amb motiu de la festa Sol y fiesta que es celebra els dies 1, 2 i 3 de maig.

El viatge va començar a la 1 de la matinada del divendres i.. pensant que ens esperaven unes 8 horetes la veritat es que no hi havien massa ganes de pujar al bus. Després de fer un parell de parades ens plantavem en Leucate sobre les 9 del matí. Era hora de repartir habitacions, anavem a estar en uns apartaments que, encara que pareixien al principi un poc destartalats, van ser molt acollidors.



Vam fer un xicotet assaig amb el ballet i després vam anar a dinar al poble, a un localet on teniem un tipo buffet i on la veritat es que no es menjava mal (per a ser França el menjar estava bé). I després tornada a les habitacions, un ratet per a pegar una becaeta i... a maquillarnos rapidet perque a les 18h teniem que tocar. Vam tocar a les 18h, 20h i 21h, la veritat es que al final estavem prou cansats però una bona pizza de "jambon" ens va reanimar rapidament.
Ja arrivava la nit i tocava descansar, però teniem uns tunos com a veïns i no vam poder gitarse massa prompte, duien una festa els tios... però quan vam vorer que poc a poc anaven callantse vam aprofitar per a recuperar les hores de son que haviem perdut en el viatge.

Ja era dissabte i tot estava anant de meravella, pel matí vam dormir molt, ens vam pegar una dutxeta i ens vam quedar nous. De nou vam fer com el dia anterior, primer vam assajar, després els músics vam anar a dinar al port i al Lidl a comprar algo de provisions per al viatge i vam tornar a maquillarnos per a anar a tocar altra vegada.



Podeu vorer en la foto quanta gent hi havia en el pase que vam fer a les 21h. era gent molt amable i molt entregada a passarho be, es nota que estan prop de la frontera i tenen ganes de festa, no son els típics francesets!!
Finalment i amb el cansament acumulat de 2 dies i 5 pases era l'hora d'anar a per l'equipatge per a tornat a la terreta.
En resum, va ser un viatge molt bo, per les experciencies viscudes i la professionalitat amb la que treballa la gent, realment dona gust participar en events com aquests.


Per als que no conegau el Ballet Ópera vos fique un video de l'actuació que van fer en Dax (França) l'any passat.



Bé, comente que el reproductor de música voldria deixarlo i ficar música diferent cada setmana, això no vol dir que alguna no fique música festera però.. és sobretot per a que siga un poc més variat.